Caminant sense rumb en un vespre d'estiu entre mar i muntanya.
La llum m'atrapa com en una tela d'aranya, perdo el nord i el temps s'atura.
L'escena em troba, les pulil·les es dilaten i el cor s'accelera, el dit es dispara...
Com plasmar tanta bellesa en una caixa?
La natura es regala... Màgia.
