dissabte, 13 d’agost del 2011

Instruccions de vol


















I si ens estirem melic amunt sota la seva llum,
i obrim ben bé les brànquies per respirar sota de l'aigua,
veurem com ens en surten un petits filaments en forma de serpentina ondulada.

I al final d'aquestes fines autopistes sensorials,
una ventosa en forma parabòlica
ens farà de receptora de tot allò que la nostra ànima s'animi a engolir aquesta nit.

I deixem el cos inert com a simple receptacle
de les emocions emeses per l'esfera
i transmeses pels tentacles.

I serà aleshores quan un gran glop de llum blanca,
ens inundarà per dins,
impregnant-nos de tots aquells petits plaers passats, presents i per venir.

I deixeu oberta una finestra prop l'orella,
perquè hi pugui entrar la melodia que us farà de guia en aquest merescut viatge psicofàctic,
regal d'aquesta petita i tacada bola que ens il·lumina els somnis.

Bona nit de Lluna!

 

Una mar de llàgrimes

 Diuen que aquesta nit la Lluna plora.

- Perquè plores Lluna Lluneta? Tu que ets tan maca...
- Ploro al pelar ceba, aquesta nit faré esqueixada per sopar.
- Una esqueixada de bacallà Lluneta, aleshores no és tristesa?
- Tristesa? No, i ara, són llàgrimes bacallaneres

I així fou com les llàgrimes  de Lluna luneras foren a parar al mar i es convertiren en peixos.
I heus aquí el perquè de les llàgrimes salades...

Bona nit de llàgrimes amb sal al cel, però no tristes, que són alegres.