dissabte, 13 d’agost del 2011

Una mar de llàgrimes

 Diuen que aquesta nit la Lluna plora.

- Perquè plores Lluna Lluneta? Tu que ets tan maca...
- Ploro al pelar ceba, aquesta nit faré esqueixada per sopar.
- Una esqueixada de bacallà Lluneta, aleshores no és tristesa?
- Tristesa? No, i ara, són llàgrimes bacallaneres

I així fou com les llàgrimes  de Lluna luneras foren a parar al mar i es convertiren en peixos.
I heus aquí el perquè de les llàgrimes salades...

Bona nit de llàgrimes amb sal al cel, però no tristes, que són alegres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada